|
Associació CAUÉ - Amics
de São Tomé e Príncipe |
|
|
L'emblemàtic Pic Caué |
|
|
|
|
|
El Pic Caué o Cão Grande és una imponent torre de penedo (una agulla basàltica) de 663 m d'altitud, que s'eleva prop de l'antiga plantació d'Emolve, al sud de l'illa de São Tomé. Dóna nom al districte administratiu la capitalitat del qual radica a la vila de São João dos Angolares i ara dóna nom a la nostra associació. |
|
|
És una peça més del nombrós conjunt de pans de sucre i torres de penedo que s'estén pel centre i la regió meridional de l'illa (pans de sucre més importants: Pic Maria Fernandes 861 m, Fraternidade 338 m, São João 351 m, Sinaí 254 m; torres de penedo: Cão Pequeño 390 m). La seva existència està relacionada amb les condicions climàtiques de les regions calentes i humides i amb la naturalesa de la roca: roques fonolítiques i constitueixen necks desentranyats i moldejats per l'erosió [sic. F. Tenreiro]. Exemples d'aquest tipus de paisatge es poden trobar també a tota la diagonal de Mont Camerún, però és potser a l'illa de São Tomé on es troben les mostres més contrastades. |
|
|
|
Pico Caué (foto: Ecofac) |
|
En realitat
es tracta de la cuina
d'un antic volcà a la que la duríssima erosió del tròpic alliberà del recobriment
original. La seva verticalitat
fa que la vegetació que el cobreix
es redueixi a matolls i líquens i que la columna basàltica
quedi a la vista, excel.lint
entre la floresta frondossísima i les plantacions de palmera dendé
que es troben a la seva
base. D'aquí la seva imatge imponent i magestuosa. Al seu peu també es poden trobar les
restes dels materials que
el van recobrir. No sabem
a ciència certa si el Pic Caué té algun
tipus de significat màgic per als habitants dels sub de l'illa, però, amb tota certesa, és l'emblema local. Almenys aquesta és la impressió que el viatger s'endú al trobar-se'l de cop sobre el paisatge selvàtic, al tombar el port a la carretera cap al sud, immers gairebé sempre en un mar de boirina, que li dóna un toc encara més enigmàtic. Les reminiscències fàliques són òbvies, tant com per a sugerir tal vegada una viril masculinitat de la terra o per a recordar-nos en tot moment la permanent sensualitat del caràcter illenc. |
|
|
|
|
|
|
|
